Set mil milions d'habitants: crisi, ciutats i l'agenda global

Notes internacionals CIDOB, núm. 40

Oblidin-se dels BRICS. No són només Brasil, Rússia,Índia i Xina els únics poders emergents que conformaran l’ordre del segle XXI. En veritat, les ciutats també pesaran. I molt. La seva voluntat i la seva capacitat d’acció política, tant a nivell local com internacional, fixaran sens dubte l’agenda global en les properes dècades. I ho faran d’una manera tan profunda i transformadora que probablement cap estat-nació avui encara imagina.

Tal com ho presenta Jeffrey Sachs, un dels economistes més respectats del món, vivim en un “planeta superpoblat”, un planeta que cada minut que passi de les nostres vides estarà més i més poblat. Segons l’agència del cens dels EUA, la població mundial, en el moment d’escriure, és de 6.971.051.486 (27 d’octubre de 2011) i més de la meitat dels habitants té menys de 25 anys. Les Nacions Unides creuen que en 2043 el planeta tindrà 9000 milions de persones, a un creixement anual de gairebé 79 milions. Segons estimen alguns, dos terços d’aquests habitants viurà en àrees urbanes. Cap a 2050 aquestes àrees acolliran, doncs, més de 6000 milions de persones. Si no pren la iniciativa a nivell local, nacional i internacional, la humanitat s’enfronta a una sèrie de crisis globals.Tal com van les coses, ens trobem davant una cruïlla: o continuemen la nostra via de degradació ambiental, explosió demogràfica i un gran nombre de persones atrapades en la pobresa extrema (que solen concentrar-se en vastes àrees urbanes marginals), o apostem per la cooperació internacional i fomentem una aliança entre els nivells d’acció global i local.

(...)