Resums part I
Rendició de comptes i transparència en la IA urbana / Shazade Jameson
Moltes administracions públiques urbanes veuen el potencial que ofereix la implementació de la intel·ligència artificial (IA), però no se senten preparades per fer-ho de manera responsable. Tot i que els marcs i els enfocaments basats en una IA responsable estan cada cop més generalitzats, molts d’aquests se centren en el sector privat o en la indústria. Tot i que la IA responsable cada vegada rep més atenció, existeixen moltes menys directrius específiques per als governs locals. Aquest capítol pretén contribuir a resoldre aquesta mancança presentant definicions de rendició de comptes i transparència que incloguin tant perspectives tècniques restrictives com sociopolítiques més àmplies. Per facilitar la rendició de comptes i la transparència en el context de la implementació de la IA per part de les administracions públiques urbanes, hi ha dues preguntes aparentment senzilles però fonamentals que haurien de guiar la fase de disseny: «Cal usar la IA?» i «Com s’ha d’usar la IA?». Després d’haver reflexionat sobre el que impliquen aquestes qüestions per als professionals urbans, el capítol presenta un resum dels mecanismes polítics existents que poden adaptar-se en pro d’aquests objectius i assenyala algunes lliçons apreses de recerques anteriors.
Privacitat i governança de dades en la IA urbana / Josuan Eguiluz Castañeira i Carlos Fernández Hernández
El desenvolupament de la IA ètica a Europa, tal com la concep la Llei d’IA de la UE, ha d’incloure mecanismes robustos per a la privacitat i la gestió de les dades. En el context dels entorns públics urbans, el tractament de dades personals a través de sistemes d’IA presenta reptes específics que les autoritats públiques hauran d’abordar acuradament. Tenint en compte aquest nou marc legislatiu, aquest article té els objectius següents: (i) presentar els marcs jurídic i ètic que regulen el tractament de dades personals a través dels sistemes d’IA en entorns urbans, (ii) resumir els mecanismes clau per implementar el principi de privacitat i (iii) analitzar els reptes vinculats a aquestes pràctiques de tractament de dades i aportar una sèrie de recomanacions i bones pràctiques al respecte.
Equitat i no-discriminació en la IA urbana / Leandry Junior Jieutsa
La IA és una tecnologia emergent, disruptiva i ambivalent. Com a part del seu desplegament, les ciutats han de posar en marxa diversos mecanismes per garantir que aquesta tecnologia té el menor impacte negatiu possible sobre les persones i les comunitats. Aquest capítol formula recomanacions polítiques per integrar els aspectes de l’equitat i la no-discriminació en el desplegament de la IA per part de les ciutats. El primer apartat tracta dels conceptes d’equitat i no-discriminació en entorns urbans i presenta els factors que determinen la IA equitativa i no discriminatòria. El segon apartat analitza les oportunitats i els impactes de la IA a les ciutats i, per últim, el tercer apartat proposa recomanacions polítiques per a una IA més equitativa a les ciutats. Aquestes recomanacions tenen en compte els diferents papers que les ciutats poden tenir en el desplegament de la IA, com a desenvolupadores de solucions internes, implementadores i reguladores. Les ciutats han de ser àgils i, per això, s’han de basar en la participació, els enfocaments locals, la innovació sociotecnològica, la col·laboració, etc.
Sostenibilitat en la IA urbana / María Pérez-Ortiz
El capítol examina el potencial de la IA per fomentar el desenvolupament de ciutats sostenibles, abordant les dimensions social, mediambiental i econòmica de la sostenibilitat. Atès que la urbanització es va accelerant globalment, les ciutats s’enfronten a reptes cada cop majors en camps com la mobilitat, l’habitatge, la contaminació i la gestió dels recursos. La IA promet optimitzar la infraestructura urbana, reduint les emissions i millorant l’eficiència dels recursos. No obstant això, el seu desplegament també planteja problemes en termes d’equitat social, impacte mediambiental i pertorbacions econòmiques. Es proposa la IA sostenible com a marc per concordar el desenvolupament i l’aplicació de la IA amb els objectius de sostenibilitat, garantint que opera dins els límits ecològics, que promou la inclusió i potencia el creixement econòmic circular i equitatiu. Un dels temes que rep una atenció especial és la reducció de la petjada de carboni de la IA a través de pràctiques eficients energèticament, incorporant l’equitat en els sistemes urbans impulsats per IA i garantint una governança transparent. El text aporta recomanacions polítiques per orientar el desplegament de la IA en entorns urbans, emfasitzant la col·laboració internacional, la governança ètica i les polítiques econòmiques per potenciar la resiliència i la inclusió a les ciutats del demà.