Reconstruint la cooperació des dels seus professionals: propostes per a un procés de reflexió
CIDOB Policy Brief juliol 2014
L’11 de juny de 2014, el CIDOB va organitzar a Barcelona un seminari amb l’objectiu d’analitzar quins són els principals canvis que ha experimentat el sistema de cooperació internacional, anticipar tendències, identificar processos en curs i proposar iniciatives innovadores que permetin reorientar un sector que ha estat especialment castigat per la crisi. La trobada va reunir un grup de persones que representen diferents sectors, incloent-hi professionals que treballen en institucions de l’administració pública estatal i local, acadèmics, professionals experts, ONGD, think tanks i altres actors de la societat civil a Catalunya per tal de recollir una visió plural.
La convocatòria s’emmarca en un procés de reflexió sobre l’estat actual del sector de la cooperació internacional, que va ser impulsat a diferents localitats per iniciativa de l’Assemblea General d’ACADE, celebrada el 18 desembre de 2013, amb la finalitat de recollir idees i propostes susceptibles de ser plantejades al conjunt d’institucions i actors del sistema de cooperació i de les polítiques de desenvolupament.
El seminari es va estructurar en tres sessions temàtiques a l’entorn d’un paquet de preguntes prèviament compartides amb els participants, i va acabar amb una sessió plenària per posar en comú les reflexions i debatre-les. El focus es va centrar en els aspectes d’aplicació pràctica, posant l’èmfasi en una visió prospectiva sobre els reptes futurs de la cooperació al desenvolupament, més que no pas a fer un balanç sobre el passat.
Com a punt de partida, es va constatar que el context internacional ha canviat radicalment i ve marcat pel que s’ha anomenat nova geografia de la pobresa. S’ha produït una reducció de la pobresa en termes globals i s’ha esdevingut un procés de disminució de l’escletxa entre els països més rics i els més pobres; a la vegada, però, s’han incrementat les desigualtats a l’interior de molts països, tant del nord, com del sud. Si, en el decurs de la dècada dels noranta, la majoria de pobres vivien en els països de renda baixa, en l’actualitat, dues terceres parts de la població en situació de pobresa viu en països de renda mitjana i en estats fràgils.
Aquesta nova realitat suposa desafiaments nous per a una agenda de cooperació internacional al desenvolupament més orientada a la mobilització de recursos domèstics i a la redistribució interna, que posa l’èmfasi en les polítiques públiques socials i fiscals i que està intrínsecament vinculada a la millora de la qualitat de les institucions democràtiques.