L’instrument anticoerció proposat per la Comissió Europea des del punt de vista del dret internacional

En un context mundial caracteritzat per tensions geopolítiques i econòmiques creixents, la Unió Europea (UE) s’està dotant de nous instruments per tractar de garantir la seva autonomia estratègica oberta i impulsar un comerç internacional més just i sostenible. En principi, la UE aspira a una profunda reforma i actualització de les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). No obstant això, la reiterada impossibilitat d’arribar a grans consensos globals, particularment amb la Xina i altres economies emergents, està portant la UE a apostar per la negociació d’acords comercials regionals i a dotar-se de nous instruments jurídics autònoms. Per exemple: un règim general de sancions per violacions de drets humans, una directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, un reglament sobre les subvencions estrangeres que distorsionen el mercat interior, un reglament sobre contractació pública internacional, un mecanisme d’ajust sobre el carboni en frontera, o una nova iniciativa contra la desforestació (Erixon et al., 2022). Aquests instruments, lluny de caure en un unilateralisme proteccionista i discriminatori, tracten de projectar universalment valors essencials i contribuir al disseny d’un nou marc regulador del comerç internacional.