Líbia 2012, cap a la inclusió

Notes internacionals CIDOB, núm. 43

Mentre els egipcis participaven en la primera volta de les eleccions parlamentàries en un context de tensió creixent entre el consell militar i els manifestants als carrers, un tipus molt diferent de protesta tenia lloc a la pròpia plaça de Tahrir a Trípoli. El 7 de desembre, la plaça Màrtir es va omplir de centenars de manifestants (entre ells molts policies) portant cartells en els quals es llegia “per una Trípoli sense armes”. Els manifestants no corejaven consignes contra les autoritats de transició, com ha estat el cas recentment a Egipte i a Tunísia, sinó contra les qatibas (milícies armades) que encara patrullen els carrers de les ciutats líbies.

La protesta, malgrat no ser molt gran, és una clara il·lustració tant de lo diferent que ha estat la revolució líbia d'altres de la regió com la de Tunísia i Egipte, com també de lo diferents que són els desafiaments que Líbia està afrontant. Després d'un conflicte de vuit mesos que ha afectat la major part de la petita població líbia (6.5 milions), el principal repte a curt termini no és assegurar-se que aquells que ocupen l'autoritat legal actuïn amb responsabilitat, sinó que els centenars de milícies armades que encara patrullen els carrers lliurin les armes.

Més enllà de les moltes mostres d'alegria després de la caiguda del règim de Muammar Gaddafi, alguns estan preocupats. A Trípoli, en les últimes setmanes, s'han produït enfrontaments armats entre milícies. El govern de transició ha fixat dates límit perquè les milícies abandonin la ciutat, però han estat ignorades. De llarg a llarg del país aquests grups armats semi autònoms controlen els carrers. L'avís de l'anterior primer ministre interí Mahmoud Jibril que Líbia corria el risc de passar d'una “confrontació nacional al caos” a una “lluita política sense límits” encara està lluny de fer-se una realitat, però sembla més a prop que unes setmanes abans.

Els libis en general confien en el sentit comú de la majoria de milícies i creuen que, en el seu moment, lliuraran les armes, però la lluita entre autoritats de transició i milícies revela una realitat més preocupant per a la transició líbia. Segons les paraules d'un líder juvenil de Misrata que preferia romandre en l’anonimat: “el major problema ara com ara és que aquells que tenen autoritat legal (els polítics) no tenen poder, i la gent que no té autoritat legal (líders de la milícia) tenen tot el poder”.
(...)