Conclusions. Mecanismes polítics, reptes i recomanacions en la IA urbana

Data de publicació: 12/2024

Autor:

Marta Galceran-Vercher, investigadora sènior, Programa de Ciutats Globals, CIDOB Alexandra Vidal D’oleo, investigadora i gestora de projectes, Programa de Ciutats Globals, CIDOB i

Tornar a l'índex: Ethical urban AI in practice: policy mechanisms to establish local governance frameworks

Els governs locals d’arreu del món van adoptant cada cop més els sistemes algorítmics per millorar la prestació dels serveis públics. No obstant això, l’evidència creixent assenyala que aquests sistemes poden provocar danys no intencionats i ser implementats de manera poc transparent. En conseqüència, l’adopció de sistemes algorítmics sovint ha anat acompanyada del desenvolupament de principis rectors per a l’ús responsable de les tecnologies d’intel·ligència artificial (IA), principalment a escala nacional, supranacional o global. En són exemples notables els Principis d’IA de l’OCDE (2019), els Principis d’IA del G20 (2019), el grup de redacció del Conveni d’IA del Consell d’Europa (2022-2024), la declaració ministerial de l’Associació Global sobre Intel·ligència Artificial (2022), la declaració dels ministres del G7 (2023), la Declaració de Bletchley (2023), la Declaració Ministerial de Seül (2024), la Llei d’IA de la UE (2024) o l’Informe de l’ONU «Governing AI for Humanity» (2024). Tanmateix, aquests marcs normalment només proporcionen orientacions generals sobre el que constitueix un ús responsable de la IA i ofereixen poca orientació pràctica sobre com s’han d’aplicar aquests principis en contextos reals.