Violència de gènere i relacions internacionals. Presentació del número 117 de Revista CIDOB d’Afers Internacionals

Alison Brysk, catedràtica de Governança Global a la Universitat de Santa Bàrbara (Califòrnia) i coordinadora científica del núm. 117 de la Revista CIDOB d'Afers Internacionals, va exposar les causes, pautes i respostes a la violència de gènere en l'àmbit internacional amb la seva ponència La lluita per alliberar-se de la por: fer front a la violència contra les dones en les fronteres de la globalització.  

En una entrevista prèvia pel CIDOB, Alison Brysk va voler posar l'accent en el fet que la violència de gènere passa tant en contextos de guerra com de pau, en democràcies com en règims autoritaris, i tant a mans d'actors estatals i militars com també d’actors civils privats i/o transnacionals –des de caps, familiars, veïns i amics–, fins autoritats tradicionals; perquè les patologies del patriarcat –va afegir Brysk– són presents en cadascuna de les societats, encara que existeixen diferents nivells i patrons d'abusos per motiu de gènere. És el que Brysk qualifica com "règim de gènere", això és, una combinació d'institucions, pràctiques i expectatives culturals d'una societat en relació amb el comportament social, sexual i reproductiu de les seves dones i homes.  

A la pregunta sobre què pot aportar l'acadèmia en la lluita contra la violència de gènere, Alison Brysk va manifestar que les ciències socials poden guiar l'anàlisi de les arrels i les causes estructurals d'aquest tipus de violència, així com oferir un marc comparatiu de drets humans per a un tema "que sovint és vist com un problema personal, cultural i/o psicològic". També va subratllar la importància de l'estudi acadèmic de les respostes a la violència de gènere per ajudar a dissenyar polítiques i campanyes més focalitzades i efectives. En aquest sentit, va concloure “si el control de la reproducció és l'objectiu últim del règim de gènere, l'avanç en els drets reproductius seria la clau per canviar aquests règims. Els drets humans reproductius i sexuals són la resposta adequada a la cultura de la violació".   

Dones refugiades: una doble vulnerabilitat? 

Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, va centrar part de la seva intervenció en donar resposta a la pregunta: En contextos de conflictes, refugiats i fluxos de població, són més vulnerables les dones?  

La violència domèstica, el matrimoni forçat, la mutilació genital, el feminicidi, l'esterilització i l'avortament selectiu, els crims d'honor o el tràfic de persones amb fins d'explotació sexual són alguns dels motius pels quals es poden considerar a les persones refugiades per raons de gènere. "Però més enllà de les persones refugiades pel fet de ser dones, o de les refugiades per raons de gènere, tenim a les dones refugiades que pateixen formes específiques de violència" –va explicar Garcés–. "No són refugiades pel fet de ser dones, però sí que són refugiades que pateixen una situació de doble vulnerabilitat". 

Les formes de persecució i de violència en contextos de conflicte no són neutres en termes de gènere. "Fa temps que les violacions són una arma de guerra". Les violacions són una forma de perpetuar el control social, redibuixar les fronteres ètniques. "Violar i embarassar a les dones és una manera de destruir a la comunitat de l'adversari; és una forma de genocidi" –va afegir Garcés. S'utilitza la violació com una forma d'humiliar, destruir i castigar els grups opositors.  

Blanca Garcés també va voler posar de manifest que la violència sexual contra les dones va més enllà de les situacions de conflicte abans esmentades, ja que es dóna també en contextos d'impunitat, els quals es produeixen durant la fugida (màfies, camps de refugiats) o en el postconflicte. Finalment, aquesta investigadora va voler evidenciar que "la necessitat de demostrar vulnerabilitat per part de les dones refugiades per obtenir dret a l'asil és l'última violència que pateixen. Una violència institucional que les desposseeix d'agència".  

La presentació de l’Afers núm. 117 va tenir lloc el passat 1 de juny a l'Oficina del Parlament Europeu a Madrid, on la seva directora, María Andrés Marín, va explicitar el compromís de la institució que ella representa amb les qüestions de gènere, mostra del qual és l’impuls d’iniciatives com el manifest #DóndeEstánEllas o mitjançant el suport a actes com la pròpia presentació de la revista Afers de CIDOB. Maria Andrés Marín va ser l'encarregada de presentar i donar la benvinguda a l'acte juntament amb Anna Estrada, sotsdirectora executiva de CIDOB. Aquesta última va voler durant la seva intervenció subratllar la idoneïtat de dedicar un número de Revista CIDOB d'Afers Internacionals a la violència de gènere des de la perspectiva de les relacions internacionals, i va destacar la trajectòria d'aquesta publicació acadèmica que compta ja amb més de 35 anys d'història, reuneix reconeguts experts en el camp de les relacions internacionals i la versió digital de la qual té una mitjana de més de 200.000 consultes anuals.  

Després de les intervencions d'Alison Brysk i Blanca Garcés, la coordinadora de publicacions de CIDOB i editora de Revista CIDOB d'Afers Internacionals, Elisabet Mañé, va ser l'encarregada de moderar el debat posterior amb l'audiència.  

>> Accés al número 117 de Revista CIDOB d’Afers Internacionals aquí