Presentació de l’Anuari CIDOB de la Immigració 2019

Aquest matí la seu de CaixaForum Madrid ha acollit la presentació de l’edició 2019 de l’Anuario CIDOB de la Inmigración. Sota el títol «Inmigración, elecciones y comportamiento político», aquest volum passa revista al panorama de la immigració i l’asil en un context electoral, com ha estat l’any 2019, ocupant-se principalment d’Espanya, però també d’Europa i, en menor mesura, dels Estats Units.  

L’anàlisi posa el focus en l’auge i consolidació de les opcions d’extrema dreta i dreta radical populista en tots aquests espais –Espanya ha deixat de ser una excepció en aquest terreny– així com en els efectes i elevats costos, en termes humans i de restricció de drets, que aquesta tendència comporta per a immigrants, demandants d’asil i refugiats. 

L’Anuario CIDOB de la Inmigración compta amb el suport de “la Caixa”, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Amb aquest nou volum, l’Anuari arriba a la dotzena edició. 

En un acte presentat pel director del CIDOB, Pol Morillas, els directors científics de la publicació –Joaquín Arango, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid; Blanca Garcés, coordinadora d’investigació del CIDOB; Ramón Mahía, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid; i David Moya, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona– van repassar alguns dels continguts dels 13 articles originals i inèdits que conformen l’última edició de l’Anuari, les principals conclusions es detallen a continuació. Tots els presents van coincidir que la representació negativa de la immigració i l’asil ha generat un clima polític que afavoreix l’adopció de polítiques d’immigració i d’asil creixentment restrictives i hostils a banda i banda de l’Atlàntic. 

La Unió Europea embarrancada 

-        La immigració s’ha convertit en un tema polaritzador i hiperpolititzat a Europa, el que fa molt difícil qualsevol tipus d’acord en aquesta matèria en el si de la UE. L’últim intent d’acord es va plasmar en la Declaració de Malta (23 de setembre de 2019), que busca avançar en el nou pla migratori per donar resposta a l’arribada i consegüent repartiment dels immigrants desembarcats en ports de la Mediterrània europea. No obstant això, és un mecanisme de solidaritat temporal, a l’ésser vàlid per a 6 mesos, i només ha estat subscrit per Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta i Portugal. Espanya no s’ha sumat a la mateixa per considerar que només abasta els rescats a la Mediterrània central, deixant el marge als de la Mediterrània occidental dels quals se n’ha de fer càrrec en exclusiva. 

-        El que sí que sembla clar i de comú acord és seguir amb l’estratègia de mantenir, desenvolupar i si és possible estendre l’externalització del control de fronteres extramurs de la UE, és a dir, els acords amb tercers estats -en concret, amb Líbia, Marroc, Turquia- per a la contenció dels migrants. L’acord amb Líbia s’ha revelat eficaç, amb la disminució de les arribades a Itàlia de 181.000 el 2016 a menys de 25.000 en 2018 i al voltant de 11.400 el 2019, segons el Ministeri d’Interior italià. D’aquesta manera, en el conjunt de la Mediterrània, el nombre d’arribades s’ha reduït de 1.032.000 a 2015 a 110.699 el 2019, segons dades de l’OIM. 

L’Amèrica de Trump 

-        L’administració Trump, en el seu primer any, va rebaixar a 45.000 el nombre màxim de refugiats admesos, acollint efectivament a la meitat. Per a l’any fiscal 2019, el límit màxim s’ha reduït a 30.000 i per al següent (d’octubre de 2019 a setembre de 2020), s’ha fixat en 18.000. 

-        Qualsevol immigrant en situació irregular que no pugui provar que porta més de dos anys als EEUU pot ser víctima d’una expulsió ràpida (expedited removal), una deportació sense intervenció judicial; una norma que abans s’aplicava només als interceptats a menys de cent milles de la frontera. La criminalització dels immigrants indocumentats està deparant un acusat augment de les detencions de persones en situació irregular. També els sol·licitants d’asil s’han vist afectats, amb l’empresonament de nou de cada deu. 

La immigració a Espanya 

-        Població estrangera: entrades, sortides i saldo migratori. Les entrades des de l’estranger van créixer un 21% en 2018, aconseguint el màxim històric de la sèrie (2008-2018) amb 643.384 persones, de les quals el 87% (559.998) eren de nacionalitat diferent a l’espanyola. Tan voluminós resulta el saldo migratori exterior positiu en 2018 (310.222) que, tot i registrar-se el creixement vegetatiu més negatiu de la història (56.000 persones), la immigració ha permès a la població total d’Espanya superar el seu màxim històric. D’ella, la població estrangera representa al voltant de l’11%, així com el 14% de la població en edat laboral. 

-        Les entrades irregulars es redueixen a la meitat en 2019. Segons dades del Ministeri de l’Interior, 64.298 persones van entrar irregularment a Espanya el 2018 per via marítima (57.498), Ceuta i Melilla. Les dades de 2019 mostren una notable contenció d’aquests fluxos –32.500 persones van entrar irregularment a Espanya el 2019, segons el Ministeri de l’Interior–, amb un volum d’arribades per via marítima de 26.168 persones. 

-        Recuperació econòmica i mercat de treball. La recuperació econòmica a Espanya està sent liderada en bona mesura per la recuperació del pols migratori. En l’actualitat el 16% de l’ocupació correspon a treballadors estrangers. Una bona notícia addicional és la reducció del diferencial d’atur entre nadius i estrangers, situant-se en poc més del 6% per al total d’estrangers respecte dels espanyols, el que suposa el mínim històric de la sèrie (2008-2018). 

El sistema d’acollida a Espanya des de 2015 

-        Espanya és en l’actualitat un dels països europeus amb major nombre de sol·licituds d’asil (és el cinquè país receptor, després d’Alemanya, França, Grècia i Itàlia). 14.785 el 2015, 15.775 el 2016, 36.610 el 2017, 54.060 el 2018 i 117.795 el 2019 (Font: Eurostat). 

-        La major part de sol·licituds del 2019 procedien de Veneçuela, Colòmbia i Centre Amèrica: Veneçuela (40.835), Colòmbia (29.285), Hondures (6.780), Nicaragua (5.905), El Salvador (4.770), Altres (30.220). (Font: Eurostat). 

-        Només un 5% de les 60.198 demandes de protecció internacional avaluades pel Ministeri de l’Interior el 2019 van obtener resposta positiva, el que està molt per sota de la mitjana europea (30%). Poc més de la meitat de les resolucions positives atorgava l’estatut de refugiat (1.653) mentre que l’altra meitat reconeixia l’estatut de protecció subsidiària (1.503), segons dades de CEAR. 

-        Amb l’augment de les sol·licituds, les places de sistema estatal d’acollida s’han incrementat de les 930 existents al setembre de 2015 a les 12.930 places al desembre de 2019. Un augment que s’ha fet de forma reactiva i sense planificació a mig termini. En 2019, l’augment de les sol·licituds ha portat al col·lapse de sistema d’acollida. 

-        El sistema estatal d’acollida és clarament centralitzat, sense participació de les administracions autonòmiques i locals, i amb una part substancial (i creixent) externalitzada a les entitats socials. La presència de sol·licitants d’asil (individus i famílies senceres) en situació de carrer en moltes ciutats espanyoles ha portat a les administracions autonòmiques i locals a desenvolupar programes d’acollida complementaris. 

-        El principi d’autonomia, que en si podria ser una de les grans virtuts del sistema, acaba sent una de les seves principals deficiències ja que és indissociable de les condicions generals del mercat laboral i de l’habitatge. 

La irrupció d’un partit antiimmigració 

-        L’aparició en l’escena política i institucional espanyola d’un partit decididament hostil a la immigració i als immigrants, i que fa bandera d’això (VOX), pot acabar per alterar les actituds de segments de la població. Tot i això, segons dades del CIS d’octubre de 2019, tan sols el 10,7% dels entrevistats esmenta la immigració entre els 3 primers problemes d’Espanya, percentatge que es redueix al 2,8% quan es pregunta “quin és el problema que a vostè personalment l’afecta més”. 

-        Els votants de VOX defensen postura més reticents en matèria immigratòria que els altres, però algunes crítiques són compartides per àmplies parts del conjunt de la població. No queda clar en quina mesura aquestes postures van poder ser determinants per decantar el seu vot. Preguntats per les lleis que regulen l’entrada i permanència d’estrangers a Espanya, gairebé el 75% dels votants de VOX les considera “massa tolerants”, molt per sobre de votants de PP (48%) i Ciutadans (44%) (mitjana: 37%). 

L’Anuari també explora assumptes tan rellevants com la situació dels menors estrangers no acompanyats, les dones migrants i refugiades a la Frontera Sud i les víctimes de tràfic a Espanya. 

Desaparicions de Menors Estrangers no Acompanyats. Les desaparicions d’aquests menors tenen a veure amb les diferents formes de maltractament institucional que estan generant la fugida de sistema de protecció espanyol i la mobilitat cap a altres països d’Europa (especialment a Suècia, Dinamarca i Països Baixos ). Es produeix un enfrontament entre dues formes de govern: la lògica de govern de la protecció de la infància, que propugna la titularitat plena dels drets, enfront de la lògica del dret d’estrangeria, que retalla la titularitat d’aquests drets de diferents formes. 

Segons el Ministeri de l’Interior (CNDES, 2019), de les 9.737 denúncies actives en l’actualitat de desaparicions de menors d’edat, al menys 5.084 d’elles corresponen a menors que s’han fugat de centres dels sistemes de protecció autonòmics; d’ells, en concret, el 61% corresponen a menors estrangers no acompanyats procedents del Marroc. 

Dones migrants i refugiades a la Frontera Sud. A la primera meitat del 2019, els principals països d’origen de la població migrant a la Frontera Sud van ser: el Marroc (29,4%), Guinea (12,9%), Algèria ( 12,2%), Mali (11,4%), Costa d’Ivori (9,1%), Senegal (7,5%), Síria (3,2%) i Tunísia (3,2%). Pel que fa a la distribució de les arribades per sexe a la Frontera Sud espanyola, ACNUR ha registrat que el 75,5% són homes, el 12% són dones i el 13% són nens i nenes. 

En la majoria dels casos, les dones experimenten serioses dificultats per migrar o escapar, bé per la manca de recursos econòmics, per les responsabilitats de cura que els són assignades, i/o per la permanent amenaça i por a patir violència durant la migració. Les dones que migren estan trencant tradicions, models culturals i imaginaris i expectatives de gènere inscrites en les seves pròpies societats. 

Les víctimes de tràfic a Espanya. La detecció de les possibles víctimes de tracta segueix sent el punt més feble en l’accés als drets que la directiva d’acollida estableix. La Delegació de Govern per a la Violència de Gènere, que recull les dades de les entitats que proporcionen assistència a víctimes de tracta amb fins d’explotació sexual, va afirmar que el 2017 es van observar indicis de tràfic en 5.104 dones. De totes elles, només 453 havien estat identificades formalment per l’autoritat policial competent, en diferents anys. 

Les peticions d’asil en alguns casos -dones amb indicis de tràfic que sol·liciten asil de manera proactiva basant-se en una història estereotipada que encobreix els motius reals de persecució- solen estar impulsades per les xarxes de tràfic i tenen com a objectiu l’entrada i estada regular de la dona durant el temps de tramitació de la sol·licitud per poder explotar-la sense por de que sigui expulsada. 

>> Tots els continguts de l’Anuario CIDOB de la Inmigración 2019 aquí.