L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, un laboratori per als límits de l’ordre global
El projecte MENARA, liderat pel CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i l’IAI (Istituto Affari Internazionali), confirma que la retirada dels Estats Units de la regió i la voluntat de Rússia d’omplir el buit de poder a Síria, a més del múscul econòmic que mostra la Xina a la regió, han creat una nova realitat.
El passat 6 de març, després de tres anys de feina, el projecte MENARA va presentar els resultats de la seva recerca durant la conferència L’Orient Mitjà i la UE: Noves realitats, noves polítiques que va tenir lloc a Brussel·les.
Durant l’acte, que va reunir més de 200 experts i decisors polítics, l’Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i vicepresidenta de la Comissió Europea, Federica Mogherini, va ressaltar la importància de “reajustar el nostre pensament per tal que ens permeti veure què es pot construir”. La regió de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica es troba en una cruïlla: “després de deu anys de conflicte i agitació, hi ha un indici d’esperança que no podem ignorar”, va dir Mogherini. “Tot i que la pau a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica no es pot imposar des de l’exterior, tenim el deure de continuar produint noves idees i propostes per contribuir a aquest objectiu i evitar que els pitjors escenaris es facin realitat”, va afegir l’Alta representant.
En aquest context, el coordinador científic de MENARA Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, i la coordinadora Nathalie Tocci, directora de l’IAI, van presentar els principals resultats de la seva recerca:
- MENARA preveu que aquells territoris que pateixen una combinació de degradació del medi ambient, desigualtats persistents i unes institucions deslegitimades podrien presenciar noves onades d’agitació social que podrien ser reprimides amb duresa, posant a la comunitat internacional en una posició molt incòmoda.
- Si bé els riscos sovint s’associen a dinàmiques polítiques i de seguretat, els elements socials i econòmics resulten més prometedors. La joventut i el diàleg s’esmenten sovint com a clau de l’èxit. Més específicament, la digitalització, el gir cap a l’Àfrica, els plans per fomentar les energies renovables i la diversificació econòmica, les dinàmiques polítiques i socials post-sectàries a l’Iraq o els avenços sostinguts en l’apoderament de les dones es troben entre els desenvolupaments positius recollits durant les consultes amb els diferents actors implicats.
- En projectar les tendències actuals en el futur, es considera que Rússia es mantindrà com un actor clau al llarg de la propera dècada, però les perspectives a llarg termini apunten a un paper cada cop més gran de la Xina en els afers mundials i també en aquesta regió en particular.
- Quan es tracta de la implicació de la UE a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, la proximitat és la clau. La UE ha d’ampliar l'abast de la seva projecció i les seves polítiques per adaptar-se als centres de gravetat canviants de la regió (cap a l’Àfrica i el Golf), la influència i l’impacte dels instruments de la UE augmenta quan s’acompanyen d’una estratègia política orientada cap al futur i quan es tracta de conflictes actuals, els esforços de reconstrucció han d’anar lligats a polítiques de reconciliació.
MENARA ha reunit 14 centres de recerca de la UE, Turquia, el Magreb, el Mashreq i el Golf. El projecte ha analitzat els canvis geopolítics a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, la polarització a nivell nacional, la fragmentació i el conflicte a nivell regional i l’augment del nombre d’actors globals que intervenen en aquesta regió en particular. Així mateix, ha realitzat nombroses missions de recerca (en països com Síria, Líbia i l’Iraq), al voltant de 300 entrevistes personals, una enquesta Delphi amb 71 experts, 3 focus group(Brussel·les, Rabat i Beirut) i 2 reunions amb stakeholders (Istanbul i Roma).
Galeria de fotos The Middle East and the EU: New Realities, New Policies
Discurs Federica Mogherini