Homenatge a Josep Ribera. Una vida lligada a la lluita i la defensa dels drets humans i la democràcia

Una Sala Maragall plena de gent, d’emocions, retrobaments, abraçades, memòria, respecte i reconeixement. Així va ser l’homenatge que el CIDOB va organitzar a la seva seu el passat 27 de novembre en memòria de Josep Ribera, el Pep (com tots el coneixien), i que ens va deixar el passat mes d’agost de 2017 “discretament, sense fer soroll, com era el seu estil”–en paraules de l’actual director, Jordi Bacaria– “però també amb la seva fermesa i integritat característiques”. 

Josep Ribera va fundar el CIDOB l’any 1973 i va dirigir la institució fins el 2008, donant-li l’orientació precisa perquè s’anés adaptant als reptes que s’anaven plantejant, però sense perdre mai la seva empremta i essència original i conceptual de compatibilitzar valors, anàlisi, recerca i disseminació. Josep Ribera estimava el CIDOB perquè formava part de la seva vida i, per això, després de deixar la direcció, el va continuar defensant amb fermesa i convicció com a membre del seu patronat fins al seu decés. 

Antoni Segura, president del CIDOB, va obrir el torn d’intervencions per dir que “aquest no hauria de ser un acte trist”, sinó un acte de reconeixement del compromís cívic i solidari d’en Josep Ribera, i de la seva “aposta per crear, encara en plena dictadura i després durant la transició, institucions transversals –com el CIDOB i ACSAR– que fossin un reflex del país, de les seves ànsies de llibertat, de justícia social i d’esperança en el futur”.   

Eulàlia Vintró i Arcadi Oliveres van fer un breu recorregut per la història i etapes vitals de Josep Ribera i, per extensió, del CIDOB. Eulàlia Vintró va parlar de “respecte i admiració a la tasca desenvolupada al llarg de la seva vida” i Arcadi Oliveres va recordar la seva etapa xilena i el va qualificar com a “un pioner de l’anàlisi”. Yolanda Onghena, per la seva part, va voler il·lustrar la seva relació particular amb qui va ser el seu director durant més de 15 anys, a través d’anècdotes viscudes per ella en primera persona i d’una aquarel·la que van comprar junts als Oudayas (Rabat). “Compartia amb tu la seva mirada crítica, però et permetia créixer en el teu propi horitzó”, el que per a Yolanda Onghena era una manera humil de “dirigir delegant, una cosa que no es diu poder, sinó empoderament”.            

Cesca Munt, vídua de Josep Ribera i segona alma màter del CIDOB, va pujar a l’estrada per agrair “en nom d’ell i meu” l’homenatge rebut i la publicació que també s’ha editat en la seva memòria, titulada A Josep Ribera. 

Jordi Bacaria, en el seu torn, va fer esment d’alguns fragments dels 27 articles d’aquesta publicació, els quals han estat escrits per persones que van acompanyar a Josep Ribera i al CIDOB en algun moment dels llargs 35 anys d’història de la institució en què l’homenatjat en fou el seu director. Precisament la publicació finalitza amb un capítol que recull algunes reflexions del propi Josep Ribera extretes d’entrevistes i articles realitzats entre els anys 1991 i 2007.     

Per últim, en la seva cloenda, Jordi Bacaria va anunciar que l’espai que havia ocupat l’antiga biblioteca ara passa a portar el nom de Sala Josep Ribera, i va voler subratllar el compromís de tot l’equip del CIDOB amb el seu llegat, per preservar-lo i fer-lo avançar perquè “avui i sempre aquí al CIDOB tots som Josep Ribera”.  

Tot l’equip del CIDOB, amb afecte i respecte, expressem el nostre profund agraïment a Josep Ribera i Pinyol (el Pep), pel seu llegat i pels camins que hem obert i recorregut junts.  

Vídeo resum de l’acte d’homenatge a Josep Ribera