Eleccions a Mèxic: entre la compra de vots, el crim organitzat i la corrupció

Mèxic anirà a les urnes l'1 de juliol per escollir el successor d'Enrique Peña Nieto (PRI) al capdavant de la Presidència de la República. El professor del Colegio de México Sergio Aguayo va analitzar la situació aquest dilluns al CIDOB-Barcelona Centre For International Affairs, preguntant-se obertament: "Aquest 1 de juliol, quants vots estaran comprats? Quin pes tindrà el crim organitzat?" Aguayo va ressaltar que dels 120 milions d'habitants que té Mèxic, uns 36 milions d'electors viuen en zones controlades pel crim organitzat, mentre que "la meitat de la població és pobra", uns 55 milions. Per aquest motiu, va alertar que l'1 de juliol en realitat tindran lloc tres eleccions diferents: "les modernes, les dels pobres i la del crim organitzat."

"Si fóssim un país com d'altres, autènticament democràtic, a les urnes es resoldria el problema. Però no ho som", es va lamentar Aguayo. "La compra i coacció del vot és una de les pràctiques més comunes a Mèxic: es requereix pagar el vot dels pobres. És un assumpte que no ha estat prou estudiat, i al qual l'autoritat electoral no li dedica la importància que es mereix", va exposar. I va detallar: "Som un país de pobres, i les accions clientelars són molt elementals: programes socials, regals o amenaça de treure les persones dels programes socials... A més, els àrbitres electorals no són autònoms ni independents: afavoriran més al PRI que a la democràcia.” En aquest context, va explicar que s'han comparat els pressupostos del 1990 ençà, i s'ha detectat que "en els anys electorals el pressupost exercit de la federació es dispara. Estalvien diners i en aquests mesos el deixen anar".

Va qualificar el govern de Peña Nieto com de "molt corrupte" -"aquest és el balanç del sexenni"-, i va exposar: "Les eleccions tindran lloc en un context extraordinàriament difícil, la gent està tipa de la corrupció dels que ens governen, i també cansada de la violència criminal: l'any passat hi va haver 27.000 homicidis! I hi ha una iniquitat profunda. Hi ha bosses de desenvolupament econòmic, sí, però situades sobre una gran iniquitat", va exposar. Descrit aquest panorama, va recalcar que aquest 2018, a diferència de comicis anteriors, serà la primera vegada en què hi haurà candidats independents, i s'ignora completament com podran afectar el resultat final. També va recalcar que ara hi ha 70 milions de mexicans amb accés a Internet i les xarxes socials, amb la qual cosa les televisions "han perdut gran part d'influència". Tot un seguit d'elements que, sosté, tindran un impacte en l'1 de juliol.

Més enllà de Peña Nieto, 3.400 càrrecs a l’aire

A més a més de designar el nou inquilí de Los Pinos, les eleccions de l'1 de juliol són susceptibles de provocar un canvi sistèmic al país, ja que també es renovaran fins a 3.400 càrrecs diversos d'elecció popular, entre els quals hi ha 128 senadors, 500 diputats federals i nou governadors (Chiapas, Ciudad de México, Guanajuato, Jalisco, Morelos, Puebla, Tabasco, Veracruz i Yucatán).

Aquesta serà, doncs, una de les eleccions més grans i complexes de la història de Mèxic, a causa de la Reforma política del 2014 que va obligar les entitats a què com a mínim una de les seves eleccions locals coincidís amb la federal.

"Fa 50 anys va començar una transició per desmuntar un règim autoritari per construir-ne un de democràtic, i estem intentant convertir-nos en una democràcia liberal. Hem aconseguit alguns avenços, però no hem acabat. I la pregunta és si en aquestes eleccions aconseguirem de fer el pas que ens permeti apropar-nos a aquest El Dorado dels països més democràtics", va sentenciar Aguayo, negant-se a profetitzar qui creu que serà el nou cap d'Estat. "Des del Colegio de México ens hem compromès a donar informació de qualitat, i guanyi qui guanyi hi haurà canvis en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció. Des de la institució treballarem amb el nou president perquè sigui així", va concloure.

Vídeo de la conferència:

Cicle “Què passa al món?” Mèxic en any electoral: Balanç del sexenni i escenaris per al 2018