Ceuta: entre la crisi migratòria i la diplomàtica
Blanca Garcés i Eduard Soler analitzen les derivades polítiques i humanitàries d’aquesta crisi, així com dels possibles escenaris per a la seva resolució.
La matinada del 17 al 18 de maig, més de 8.000 persones van creuar la frontera que separa el Marroc i Espanya a la ciutat nord-africana de Ceuta. Després d’aquesta arribada sobtada de milers de persones, s’han succeït un seguit de reaccions polítiques i diplomàtiques per part d’ambdós països.
Aquesta crisi és una mostra més dels riscos de l’externalització del control fronterer per a la pròpia Unió Europea (UE), que al seu torn posa de manifest les vulneracions de drets humans i del dret internacional humanitari en la recepció de migrants en frontera. D’altra banda, aquesta escalada de la tensió entre el Marroc i Espanya respon també a factors geopolítics, com la decisió de Donald Trump de reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. El Marroc aspira a que Espanya segueixi els seus passos. En aquest context, la decisió d’acollir Brahim Ghali, líder del Front Polisario, en un hospital espanyol va ampliar el greuge del Marroc. Així mateix, el gest del govern marroquí d’obrir les fronteres amb Espanya durant 48 hores podria respondre també a la seva voluntat de recuperar la unitat interna davant d’un malestar polític i socioeconòmic latent.
“Més que de crisi migratòria parlaria de crisi diplomàtica i d’un ús polític de les migracions”, afirma Blanca Garcés, coordinadora de recerca i investigadora sènior del CIDOB, en explicar la utilització de les migracions com a arma política. Al seu torn, Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, respon que amb l’obertura de fronteres el Marroc va enviar el missatge que prescindir de la seva cooperació tindria costos. A través de la migració, una crisi eminentment bilateral s’ha europeïtzat i el Marroc ha posat en risc el seu capital reputacional si “se’l comença a veure com una Turquia bis”.
Ambdós experts van conversar sobre les derivades polítiques i humanitàries d’aquesta crisi, així com dels possibles escenaris per a la seva resolució, en un diàleg online organitzat el passat 20 de maig, que ja es pot veure al canal de Youtube del CIDOB.