L’Anuari Internacional CIDOB 2023 es publica en català amb motiu del 50è aniversari de la institució

(22/11/2023). L’Anuari Internacional CIDOB assoleix la seva 33a edició en un context marcat per la crisi climàtica i les seves conseqüències a tot el planeta, així com també pel retorn dels conflictes armats i de la competència entre potències internacionals en la configuració d’un nou ordre internacional. Per a Pol Morillas, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) “aquesta edició de l’Anuari Internacional CIDOB és una de les més especials dels últims anys, ja que coincideix amb el 50è aniversari de la institució i es publica també en català”. El director ha posat en valor la llarga trajectòria del CIDOB en l’anàlisi de les relacions internacionals, però “amb la mirada posada en un futur que, cada dia més, situa l’agenda internacional en el centre dels debats públics, i amb el compromís de seguir reflexionant sobre un món en constant transformació”.

L’any 2023 ha estat revelador del trànsit cap a un nou ordre internacional, que encara no acaba de materialitzar-se, però del qual en tenim múltiples indicis. És, per tant, un moment de crisis solapades, amb les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 encara recents i els conflictes a Gaza i Ucraïna. Els més de 40 articles que conformen l’Anuari Internacional CIDOB 2023 s’estructuren en tres grans capítols que aporten les claus per interpretar l’agenda internacional: l’emergència climàtica i els límits del planeta, el declivi de la democràcia al món, i un últim apartat dedicat a «imaginar el futur».

Els límits del planeta: de la crisi futura a l’ebullició global

El canvi climàtic és ja un risc present i alarmant. El planeta s’endinsa en una nova fase d’«ebullició global» caracteritzada per la proliferació de fenòmens meteorològics extrems. Alguns autors han definit aquest període com l’Antropocè, una era determinada per l’acció dels humans sobre el planeta, però en el seu article Richard B. Noorgard (Berkeley), suggereix emprar en el seu lloc el mot Econocè. Segons la seva opinió, la crisi no és atribuïble a la humanitat en si mateixa, sinó al model econòmic i productiu del qual ens hem dotat i les conseqüències del qual només comprenem de manera parcial degut a la parcel·lació de la ciència i a la creença enganyosa en el «progrés permanent». En relació amb el desafiament ambiental, Barry Buzan i Robert Falkner (London School of Economics) exposen en el seu article que la crisi climàtica s’hauria d’agreujar encara més perquè els estats afrontin de debò les qüestions ambientals com a reptes de la seguretat i les anteposin a les agendes domèstiques i a la rivalitat entre grans potències. D’altra banda, Dani Rodrik (Harvard) proposa un replegament de la hiperglobalització, ja que en ocasions l’enfocament global no és necessari, ni òptim, per gestionar els problemes dels estats i els seus ciutadans. Aquest bloc de l’Anuari també posa el focus en el revers fosc de la digitalització i en la geopolítica de les terres rares.

Està la democràcia en perill?

El segon apartat de l’Anuari analitza el declivi que està experimentant la democràcia al món que, després de dècades d’expansió, en els últims vint anys retrocedeix davant l’auge de l’autoritarisme i dels règims híbrids, i que es veu exposada a noves amenaces derivades de les tecnologies de la informació i la comunicació, de la polarització política i la desigualtat de renda, o la frustració ciutadana sobre la genuïna capacitat d’influir en l’agenda governamental i internacional. Ivan Krastev (Center for Liberal Strategies) realitza una primera aproximació a aquest fenomen i la seva relació amb la demografia i les migracions, i afirma que la «por d’una majoria que se sent amenaçada» és avui un dels principals motors de la política europea, en un context cada vegada més obsessionat per la identitat. Un altre dels interrogants que recorren l’apartat si encara és possible resistir, o fins i tot revertir, l’avenç de l’autoritarisme. Laura Gamboa (Universitat de Utah), analitza el sistema democràtic i les estratègies d’oposició al poder, i constata que avui els règims democràtics no es dissolen com en el passat –de manera sobtada, arran d’un cop d’Estat–, sinó que ho fan de manera progressiva, en mans de líders amb agendes radicals i aspiracions hegemòniques, en molts casos elegits democràticament. Felix Wiebrecht (V-Dem Institute) desgrana el sorgiment de nous règims híbrids –com l’«autocràcia electoral»– que intenten mantenir la façana democràtica, però que limiten drets i eliminen restriccions al poder executiu. Aquest apartat també aborda com les noves tecnologies –principalment l’automatització i la Intel·ligència Artificial– poden amenaçar la democràcia.

Imaginar el futur: un imperatiu del present

La present edició de l’Anuari Internacional CIDOB es tanca amb un tercer capítol dedicat a «imaginar el futur», des de prismes i disciplines diferents, i amb la voluntat de generar relats alternatius que ens permetin redissenyar la globalització econòmica, el concepte d’Estat-nació o el del benestar o les tecnologies disruptives com la Intel·ligència Artificial, que ha assolit un potencial inèdit, i que suposa també un desafiament per al propi sistema democràtic i el conjunt de la societat. Destaca en aquest apartat l’article d’Alice Rawsthorn, crítica de disseny i cofundadora del projecte Design Emergency, que incideix en la importància del disseny com a element per projectar una idea, sigui quina sigui la seva dimensió i aplicació, i reivindica «una nova tipologia de dissenyadors activistes que treballin pel bé de totes les comunitats, de totes les geografies i de totes les espècies i que facin que les nostres vides siguin més justes, segures, sanes i més agradables, productives i inclusives». Qüestions com la desigualtat d’accés a les oportunitats productives o el repte de la demografia també s’aborden en aquest darrer bloc de la publicació.

Anuari Internacional CIDOB 2023: més de 250 pàgines d’anàlisi de la política global

Aquesta edició compta amb més de 40 articles d’experts internacionals, dels analistes del CIDOB i també dels autors seleccionats en la quarta edició de la convocatòria internacional de joves autors, adreçada als menors de 30 anys, a la qual enguany es van presentar 39 propostes provinents de 12 països. Tot això s’acompanya d’infografies temàtiques que aborden qüestions com la cursa tecnològica, el repte demogràfic, el desgel del permafrost, els límits planetaris i el desajust del cicle de l’aigua, entre d’altres. La publicació incorpora també tres noves videoentrevistes en profunditat (disponibles al canal de YouTube del CIDOB) sobre la geopolítica de l’energia en el context de la guerra d’Ucraïna (amb Samantha Gross), el nexe entre democràcia, la desinformació i el periodisme (amb Maria Ressa, guanyadora del premi Nobel de la Pau 2021) i, amb motiu del 50è aniversari del CIDOB, amb Hillary Rodham Clinton. La publicació s’ofereix en versió paper i també en format digital, a través del web del CIDOB i de l’espai www.anuariocidob.org.

>> Consulta tots els continguts de l’Anuari Internacional CIDOB 2023 aquí.