Reforçar i reformar el multilateralisme: Quin paper per a les ciutats globals?

El 75è aniversari de les Nacions Unides brinda l’oportunitat de repensar la cooperació mundial i d’assajar fórmules de diàleg institucional que passin per un major reconeixement dels governs locals. Diàleg entre Cristina Gallach, Laia Bonet, María Fernanda Espinosa i Emilia Saiz, moderat per Pol Morillas.

Localització:

Acte online

Organitzat per:

CIDOB amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

Un dels propòsits dels debats organitzats el 2020 per commemorar els 75 anys de les Nacions Unides ha consistit en reflexionar sobre com orientar la reforma de l’organització en nom d’una cooperació mundial més eficaç i inclusiva. L’escenari mundial actual és molt més complex que el que existia el 1945 i cal adaptar l’organització als nous temps. S’ha passat d’un context de postguerra, on l’aposta pel manteniment de la pau i la cooperació intergovernamental passava pel multilateralisme, a un escenari en què la globalització ha multiplicat el ventall d’actors amb presència internacional i amb capacitat d’incidir políticament en les relacions internacionals. 

Algunes veus apunten que el multilateralisme està en crisi, tot i que situacions com la pandèmia ocasionada pel COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de cooperar globalment per aportar respostes a problemes que no coneixen de fronteres i que els estats nació no poden enfrontar individualment. No obstant això, i encara que sigui aparentment paradoxal, hi ha un consens generalitzat al voltant de la idea que, en un context de sobiranies erosionades i de poders polítics atomitzats, el multilateralisme és condició necessària, però no suficient. Fórmules de governança multiactor en l’escena global són indispensables per abordar de manera efectiva i sostenible els reptes als quals ha de fer front la humanitat, com la transició ecològica, les desigualtats o la sobirania digital, per citar només alguns exemples. En l’actual era urbana, aquests desafiaments tenen una clara plasmació territorial, expressant-se en gran mesura en les ciutats i metròpolis de la planeta. Per aquest motiu, enfrontar-los de manera efectiva passa per interlocutar amb els governs territorials. 

Les ciutats porten dècades cooperant entre si, articulant-se transnacionalment i tractant d’influir en la política global. Així i tot, les Nacions Unides no sempre han reconegut la seva veu i, sobretot, la seva naturalesa política en tant que institucions representatives. Durant dècades, se’ls ha atorgat un tractament equiparable al de la societat civil, fet del que va alertar l’Informe Cardoso (A/58/817) ja el 2004, legitimant les reivindicacions que el municipalisme internacional venia fent des de les seves primeres expressions. 

El 75è aniversari de les Nacions Unides brinda l’oportunitat de repensar la cooperació mundial i d’assajar fórmules de diàleg institucional que passin per un major reconeixement dels governs locals. La complexitat dels temps en què vivim requereix de fórmules complexes que permetin millorar el funcionament dels marcs multilaterals, al mateix temps que introduir lògiques de governança multiactor que possibilitin l’entrada d'actors, com les ciutats, sense les quals difícilment es podran abordar els reptes als quals s’ha d’enfrontar la humanitat.

>> L’acte s’emetrà en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Barcelona.