Migració i Sensellarisme: Escenaris durant i després de la pandèmia

Després d’una dècada de crisi en el sector de l’habitatge, Catalunya es troba actualment en un moment de gran emergència residencial davant de la manca d’accés a l’habitatge digne i assequible. En aquest context, la població migrada afronta factors afegits de vulnerabilitat i exclusió residencial degut a la seva precarietat legal, la dificultat per accedir al treball regular i experiències de discriminació i xenofòbia, entre d’altres. Segons informes recents de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), s’estima que l’any 2019 hi havia 3.696 persones en situació de sensellarisme a Barcelona – a Catalunya podrien arribar a les 53.000 –, de les quals vora el 52,3% provenien de països de fora de la UE. Pel que fa a pernoctacions al carrer, actualment hi ha al voltant de 1.000 persones dormint en espais públics i semi-privats a Barcelona, i unes tres de cada quatre son persones migrades. La precarietat i l’exclusió residencial per a aquest col·lectiu, especialment durant les primeres etapes de l’arribada, poden suposar el trencament de projectes i trajectòries vitals, i dificultar en gran mesura els processos d’integració social, laboral i residencial.

D’altra banda, l’actual situació de crisi sanitària derivada de la COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en les condicions residencials i d’accés a l’habitatge de les persones migrades, i ha posat de manifest la contradicció entre la necessitat de “quedar-se a casa” i la impossibilitat de fer-ho per a aquelles que estan en situació de carrer o d’infrahabitatge. L’objectiu d’aquesta sessió de treball és oferir una plataforma de debat entre administracions públiques, entitats socials, acadèmics i moviments socials per tal de reflexionar sobre l’actual situació del dret a l’habitatge a Catalunya en el cas de les persones migrades, i oferir conjuntament propostes de desplegament de polítiques públiques en aquest àmbit.   

Tenint en compte les limitacions imposades per la pandèmia, la sessió es farà en format digital. Prèviament, es farà arribar als participants un paquet de documents que puguin servir de base per a la reflexió. Durant la sessió, cada participant disposarà d’una intervenció inicial de fins a 5 minuts per fer un breu apunt d’anàlisi de la situació actual i oferir tres propostes de desplegament de polítiques públiques. A continuació, s’obrirà una discussió entorn de les principals idees i propostes llançades. Posteriorment, es redactarà un document amb les principals conclusions i recomanacions sorgides en el marc de la sessió de treball. 

La discussió se centrarà en tres qüestions: 

1) Conèixer les principals problemàtiques detectades en relació a l’accés i el manteniment de l’habitatge de les persones migrades;

2) Avaluar l’impacte de la COVID-19 en la situació de l’habitatge a Catalunya;

3) Oferir propostes de mesures concretes per tal d’evitar situacions de sensellarisme i exclusió residencial.                   

Participants:

• Blanca Garcés, Investigadora sènior i coordinadora de recerca, CIDOB
• Olatz Ribera, Investigadora, CIDOB
• Albert Sales, Investigador, IERMB