Cuba mirant al futur
*Aquest article ha estat publicat a Nació Digital
A les cues de milers de cubans que reten homenatge a l’home que va determinar el destí de Cuba durant més de cinquanta anys n'hi ha molts que es pregunten com serà el futur del país després de Fidel. Alguns amb temor a allò desconegut, però molts ho afronten esperançats. Ja fa 10 anys que Raül, el germà pragmàtic, va assumir la feixuga tasca de reformar un sistema ineficient i insostenible amb l’ajuda del petroli veneçolà, que li permetia guanyar temps per prendre mesures graduals. Però la crisi econòmica i política veneçolana, i la caiguda del preu del petroli van obligar a posar el peu a l’accelerador. Des del 2013 Raül Castro, amb el suport d’un reduït grup afí, ha engegat el que va anomenar una actualització del model socialista, que incloïa: una reforma fiscal, un nou codi de treball pel sector privat i una nova llei d’inversions estrangeres, i la creació de la zona especial del Port de Mariel. Amb aquestes mesures es vol aconseguir la sostenibilitat de la despesa social, la creació de nous llocs de treball productius i atreure la inversió estrangera. També ha renegociat l’històric deute extern per a millorar el difícil accés al finançament internacional.
Però el pas més agosarat va ser el desbloqueig de les relacions amb els Estats Units el 17 de desembre de 2014 que obria la porta al desmantellament de la camisa de força que ha impossibilitat les relacions entre els dos països. Aquests passos són part del procés cap a una economia mixta que encara no se sap fins a on arribarà i que ha obert un debat intern sobre la nova conceptualització del model econòmic i social. La gradualitat dels canvis contrasten amb les urgències de la població que subsisteix amb salaris molt per sota del que necessiten per cobrir les necessitats bàsiques. Queden infinitat de traves burocràtiques que dificulten el desenvolupament del sector privat, la possibilitat d’importar i exportar o l’accés a les noves tecnologies. Un dels problemes fonamentals és acabar amb la doble moneda: el pes nacional i pes convertible (CUC). Aquesta dualitat distorsiona el poder adquisitiu de la població i l’accés al finançament i les inversions, empitjorat per la vigència de diferents tipus de canvis. Per avançar, Cuba necessitarà del suport internacional.
Malgrat les dificultats econòmiques, l’aspecte més complex de resoldre és de caràcter polític. Les limitacions dels drets democràtics i la llibertat d’expressió són encara una realitat malgrat alguns gestos de bona voluntat, com ara l’alliberament de presos, la reforma migratòria i l’accés (limitat) a internet. El darrer Congrés del Partit Comunista de Cuba, celebrat l’abril del 2016, va donar suport a una reforma Constitucional que preveu una nova llei electoral, l’ampliació de poders d’un Parlament que ara és inoperant i un procés de descentralització. Per ara no està prevista una democràcia pluripartidista representativa. Però amb Fidel mort i l’anunci de la jubilació de Raül al 2018, Cuba haurà d’afrontar com donar legitimitat al govern de les noves generacions i difícilment podrà mantenir l’actual aparell de control social. El futur de Cuba passa per transformar-se i obrir-se. En aquest camí, el món no pot tancar la porta als cubans.
D.L.: B-8439-2012