Context general de la problemàtica

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008 i la crisi econòmica de la primera meitat de la segona dècada del segle XXI, el preu de l’habitatge ha tornat a pujar de manera important en els darrers cinc anys. L’Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 20181 apunta a un augment del preu de compra de l’habitatge del 4,6% respecte a l’any anterior i del 48,2% respecte el 2015. Entre el 2015 i el 2018, doncs, el preu per metre quadrat construït a Catalunya va pujar un 16,3% (de 1.782 € a 2.072,85 €). Mentrestant, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística, la renda mitjana per llar ha pujat tan sols un 6,9% (de 30.655 a 32.763 € nets anuals).

Tanmateix, les dinàmiques del sector immobiliari català no són homogènies en el territori. El preu de l’habitatge ha pujat de manera considerablement més pronunciada als nuclis urbans, especialment a Barcelona. Per exemple, mentre que a escala de Catalunya la mitjana del preu de l’habitatge de nova construcció és de 2.103,64 € per metre quadrat construït, a Barcelona se situa en 4.415,91 €, per tant, més del doble. En el cas de l’habitatge de segona mà, la situació és similar. En l’àmbit de Catalunya, la mitjana és de 2.067,49 € per metre quadrat construït, mentre que a Barcelona se situa en 3.948,39 €. Si comparem amb el 2015, aquesta xifra ha pujat un 34,6% a la capital.