1,7 milions de persones fugen d’Ucraïna

Blanca Garcés Mascareñas, coordinadora de recerca i investigadora sènior del CIDOB, analitza les diferències entre l’èxode de milers de persones arran del conflicte a Ucraïna i altres crisis de refugiats anteriors: “És clarament una crisi de refugiats diferent si la comparem, per exemple, amb la crisi de refugiats de 2015. És diferent per motius molt diversos, però el fonamental, que és l’accés a l’asil i els drets, no hauria de ser diferent. Per què és diferent? Per aquesta proximitat, per començar geogràfica, del conflicte, i també cultural: el veure que són com nosaltres fa que l’opinió pública estigui molt més disposada o molt més favorable a aquests refugiats. Jo crec que hi ha una altra diferència fonamental, que és que els ucraïnesos, abans de ser refugiats a la Unió Europea, van ser immigrants econòmics. De fet, entre el 2014 i el 2019 es van donar 3,5 milions de permisos nous a ciutadans ucraïnesos i, a més, la majoria van ser en permisos de residència temporal, això vol dir que molts d’ells són treballadors que es desplacen de forma temporal a molts països de la Unió Europea, i això vol dir que estan habituats a aquest anar i venir i, a més, molts d’ells tenen coneguts, familiars i amics que ja resideixen en aquests països, amb la qual cosa això facilita aquest anar i venir que, a més, està facilitat per una altra qüestió, que és els ucraïnesos tenen accés a la Unió Europea sense necessitat d’un visat. Amb la qual cosa, en comparació amb els altres refugiats, no tenen aquelles fronteres que dificulten el creuament i, per tant, dificulten aquest accés a la protecció internacional”.