La motoserra autoritària del ‘loco’ Milei

Milei va guanyar les presidencials argentines prometent que les seues receptes curarien una Argentina malalta per l’encariment insuportable de la vida, però també gràcies a un discurs contra els privilegis de la casta. A pesar de la seua agenda econòmica favorable als interessos de les classes acomodades, el seu missatge va connectar amb el malestar latent que hi havia a la població. “La gent estava farta”, expressa Anna Ayuso, investigadora principal d’Amèrica Llatina al Centre d’Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). Aquesta setmana, l’anarcocapitalista Javier Milei bufa les espelmes dels seus primers cent dies al capdavant de l’Argentina. Amb dures derrotes als tribunals i a les cambres parlamentàries, ha implementat unes polítiques de retallades que condueixen el país cap a l’estagflació i han provocat un augment alarmant de la pobresa. Les seues receptes econòmiques, importades dels decàlegs de Menem, han deixat una profunda ferida social a l’Argentina. “Hi ha sectors socials que estan al límit. Es calcula que el 10% de la població està ja a nivells d’indigència”, subratlla Ayuso.