‘Trumpada’ al comerç

És arriscat interpretar que hem deixat enrere el gran espai del bescanvi a escala internacional que ha estat la globalització, amb tots els seus avenços i greuges? Que el comerç internacional havia estat mutant darrerament, era evident. Una espiral proteccionista ja s’albirava. Com diu Víctor Burguete, investigador del Cidob, “es pot parlar d’una nova globalització, reglobalització, desglobalització, a partir del 2008. Fins aleshores, el comerç mundial creixia més que el PIB dels països, i a partir d’aquella data s’alenteix”. Tanmateix, la gran ruptura ve amb la primera administració de Trump, “que va bloquejar de facto l’OMC”. El segon Trump ha persistit en aquesta visió de “l’aranzel de múltiples objectius, que a més de reequilibrar la balança comercial, serveix per contenir el creixement de la Xina i extreure concessions dels altres. Ara la novetat és això que els estrangers paguin els nostres impostos”. Burguete adverteix que, tot i que l’eina proteccionista sempre és negociable, “els aranzels hi són per quedar-se, perquè és una de les eines que el programa econòmic de Trump planteja per obtenir ingressos que li donin marge per reduir la regulació i rebaixar impostos”.