Una millor educació i mobilitat per a un creixement sostenible

 CIDOB Policy Brief juliol 2014

En un món com l’actual, de grans canvis, l’impacte combinat de demografia, globalització i tecnologia està transformant radicalment tres àmbits a tenir molt en compte: la distribució global del talent, la demanda global d’educació i la manera d’aprendre i d’ensenyar. No oblidem que, a tall d’exemple, la família europea ha passat en escassos cent anys de dues a sis generacions. Aquest extraordinari canvi demogràfic ha provocat un augment excepcional de la productivitat i té unes conseqüències i afectacions duradores en àmbits variats que no es poden menystenir.

Europa és una realitat social i política conformada per poblacions autòctones i foranes de gran diversitat cultural, lingüística, nacional, etc. Els sistemes educatius s’enfronten a aquesta gran pluralitat amb diferents estratègies, mètodes i polítiques educatives. En aquest context, la UE disposa de polítiques i programes d’intercanvi per fer reeixir la convergència de les poblacions d’Europa i millorar, conseqüentment, el sistema educatiu en el seu conjunt. Aquests han de fer front a un gran nombre de models que compten amb diferents estratègies i polítiques. De vegades, complementàries, però també en d’altres casos massa poc coincidents. Una dificultat gran, a la qual no s’ha trobat encara solució, és la que té a veure amb l’harmonització curricular. Fins al moment present, no hi ha voluntat política per part dels diferents estats d’avançar en aquesta harmonització. És justament en aquest àmbit on es barregen conceptes ideològics, nacionals i de sobirania que dificulten enormement aquesta síntesi. La desitjada harmonització en les polítiques educatives és un repte que encara haurà de superar un bon nombre d’obstacles en els diferents estats membres.