Síria, davant l’horror i la passivitat del món

Notes internacionals CIDOB, núm. 62

Davant les massacres de civils, sembla (i és) indecent no fer res, però el que no queda clar són quins mecanismes legals i quines condicions polítiques permetrien una eficaç intervenció amb fins humanitaris.

Si és cert que la sobirania dels estats no pot ser absoluta, el problema és definir no tant els seus límits, sinó qui - d'acord amb el dret internacional vigent –pot autoritzar una intervenció militar.

El cas de Líbia condiciona Síria: una intervenció motivada sobre la base de consideracions humanitàries (la protecció de civils libis contra la repressió del règim de Gaddafi) va ser ràpidament transformada en el suport a un bàndol en una guerra civil amb l'objectiu d'enderrocar el règim.

La pèrdua de l'aliat sirià seria com una derrota per a l'Iran, que a més veuria interromput el seu contacte amb el Hizbollah libanès, la seva arma més dissuasòria davant la possibilitat d'un atac israelià o americà.

Davant de la impossibilitat d'inclinar la balança a favor d'un dels dos bàndols, només un compromís negociat podria acabar amb el vessament de sang i la destrucció del país. Però estarien els dos bàndols disposats a acceptar alguna cosa que no fos victòria total?

(...)