Geopolítica i comerç: el futur de les relacions entre la Unió Europea i l’Amèrica Llatina i el Carib

La pandèmia de la COVID-19 ha colpejat l’economia global i ha plantejat un seguit de reptes enormes per a les regions en desenvolupament com l’Amèrica Llatina i el Carib (ALC). Aquesta crisi sanitària va arribar en un moment en què el sistema multilateral de governança econòmica es trobava afeblit per la rivalitat geopolítica entre els Estats Units i la Xina i l’auge del proteccionisme des de la crisi financera global del 2008-9. Davant d’aquest panorama, les relacions amb la Unió Europea (UE) sorgeixen com una opció estratègica per contribuir a superar els efectes de la pandèmia i establir les condicions per a una recuperació sostenible i inclusiva de la regió. Tal com es descriu en aquest document, la UE segueix sent un soci econòmic de gran importància per a l’Amèrica Llatina i el Carib, tot i la influència creixent de la Xina i la predominança tradicional dels EUA. Aquests vincles econòmics se sostenen en una arquitectura d’integració formal que ha experimentat avenços importants els darrers anys, i ha contribuït a enfortir el comerç basat en regles. En el context actual, hi ha una oportunitat per fer més profunda aquesta relació, tot aprofitant el lideratge global de la Unió en temes com el canvi climàtic, la transformació digital, i la inclusió social. En aquest sentit, les relacions UE-ALC es troben ben posicionades per fomentar les transformacions que la regió necessita més que mai.