Els països petits i la Unió Europea

CIDOB Policy Brief, Juny 2013

En el debat de la construcció europea, el rol dels estats petits ha plantejat diverses qüestions a resoldre, essent el model de relació, la viabilitat econòmica, o la sostenibilitat de les asimetries, aspectes essencials per encarar el futur dins o fora d’una Unió Europea que ja integra microestats en el seu si. Un país petit, Luxemburg, va ser estat fundador de la Unió amb la signatura dels Tractats de Roma l’any 1957, mentre que Malta, a una altra escala, s’hi va incorporar el 2004. Però alguns principats com el d’Andorra, Mònaco o Liechtenstein, o la República de San Marino, per diversos motius, s’han mantingut fora dels diferents processos d’ampliació.

Avui, les relacions que aquests microestats no integrats mantenen amb la UE, basades en l’article 8è del Tractat de la Unió Europea, difereixen segons la seva profunditat i el seu marc institucional. Per part de la UE, la convergència entre la Unió i els estats petits respon a allò que estableix el Tractat de Lisboa i que comanda la necessitat de teixir relacions més intenses amb els veïns.Liechtenstein té un estatus especial, ja que es tracta d’un estat membre de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) i un membre associat de la UE a través de la seva pertinença a l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Les relacions amb els tres estats restants, però, estan regulades pels diferents acords bilaterals vigents, que cobreixen diverses àrees del dret de la UE i les seves polítiques.