Conclusions

L’Enquesta CASASIL ens ha permès oferir noves dades sobre les condicions de vida de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional a Catalunya. Com hem vist al llarg de l’informe, en arribar a Catalunya, aquestes persones es veuen exposades a un mercat de l’habitatge altament segmentat tant per les diferències entre els territoris més i menys urbanitzats com pels diferents règims de tinença, i en el qual, a més, escasseja l’oferta d’habitatges adequats i amb preus accessibles, i on el parc social és pràcticament inexistent. En conseqüència, les seves trajectòries es caracteritzen per una elevada precarietat i inestabilitat, que es tradueix en una alta mobilitat residencial (ja que han viscut en una mitjana de 3,3 habitatges i 2,4 municipis l’any des de la seva arribada) i en una breu duració dels contractes de lloguer (un 31% dels contractes són de sis mesos o menys). D’altra banda, només una de les 301 persones enquestades residia en un habitatge de la seva propietat, tot i que el més habitual és que visquin en habitatges compartits. I el que és encara més greu, les dificultats en l’accés a l’habitatge sovint aboquen les persones sol·licitants i beneficiàries a situacions de risc d’exclusió residencial greu, amb quasi un 27% de les que han estat enquestades havent dormit al carrer alguna vegada des de la seva arribada, xifra que puja al 33% entre aquelles que han arribat fa menys d’un any.