Informe nacional per a Espanya NIEM 2020 sobre sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional

• Segons l'Informe Nacional per a Espanya del projecte National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), el Sistema d'Acollida de Protecció Internacional espanyol (SAPI), no ha sabut respondre a l'augment exponencial de les demandes d'asil –115.190 el 2019 enfront de les 57.745 de 2018–, sent Espanya el país que ha registrat l'increment anual més alt entre els principals països receptors d'Europa. Tot i haver augmentat la seva capacitat i flexibilitzat l'acollida, la manca de reglamentació i escassetat de recursos no garanteixen la integració de tots els sol·licitants d'asil. 
• L'estudi, dirigit pel CIDOB a Espanya i finançat per la Comissió Europea, ofereix una anàlisi comparada dels sistemes nacionals d'acollida de 14 països de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània , Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia. Les dades destaquen la dimensió normativa com l'aspecte més positiu dels sistemes nacionals d'acollida (amb una puntuació de 69,4 sobre 100). Els problemes més greus afecten la fase d'implementació (31,1 sobre 100). 
• L'informe NIEM 2020 posa en relleu les deficiències que té el sistema d'asil i acollida espanyol a l'hora de tractar amb casos de sol·licitants d'asil i persones refugiades LGTBI. Destaca la manca de formació específica de les persones avaluadores en matèria de diversitat sexe-genèrica i competències interculturals, la manca d'informació respecte al país d'origen i la presència d'estereotips. 

Reptes i límits de sistema d'acollida de protecció internacional a Espanya

L'informe NIEM 2020, dirigit pel CIDOB a Espanya, aprofundeix en el sistema d'acollida de protecció internacional espanyol (SAPI). Espanya és el país que ha registrat el major increment de demandes d'asil a Europa, amb 115.1190 noves sol·licituds el 2019. El SAPI ha intentat adaptar-se a aquest increment, i al que aquest ha significat en termes d'exigències d'acollida i integració, augmentat la seva capacitat (pel que fa a números d'entitats involucrades, places disponibles i personal empleat) i flexibilitzant l'itinerari d'acollida (passant de dos a tres fases). Tot i això, "la resposta no ha estat a l'alçada de la nova demanda", afirma Francesco Pasetti, investigador del CIDOB i coordinador d'aquest informe. Les dades confirmen les tendències observades el 2017: malgrat un marc jurídic obert i favorable (84 sobre 100), en la pràctica el sistema d'asil espanyol és incapaç de garantir estàndards d'acollida i integració a tot el col·lectiu. Els problemes principals concerneixen al marc de les polítiques (61 sobre 100), subratllant la falta d'un reglament d'actuació, però sobretot en la fase d'implementació (34,5 sobre 100), on destaca la manca de recursos i altres factors, com una formació insuficient del personal per atendre necessitats específiques i diversificades. Com assenyala Francesco Pasetti, "un model de governança de l'acollida eficaç passa inevitablement per la inclusió d'actors regionals i municipals, per un marc de cooperació i planificació més extens i que sigui capaç de canalitzar la solidaritat demostrada per la societat espanyola". 

Els sistemes d'acollida de protecció internacional a Europa. Una mirada comparada

L'informe NIEM 2020 presenta una anàlisi comparada dels 14 països objecte d'estudi. Amb una puntuació de 69,4 (sobre 100), la dimensió normativa representa l'aspecte més positiu dels sistemes nacionals d'acollida europeus. En la majoria de les àrees analitzades, des de la inclusió en el mercat laboral fins a la integració lingüística, els estats membres garanteixen als sol·licitants d'asil l'accés a drets, recursos i serveis en igualtat de condicions amb la resta de la població. No obstant això, "a mesura que ens allunyem del marc jurídic sobre el paper i ens acostem a la concreció de les accions a la pràctica, els sistemes nacionals d'acollida resulten més deficitaris i problemàtics" declara Pasetti. Els problemes principals del marc de les polítiques (47,1 sobre 100) concerneixen costos i barreres administratives que perjudiquen la igualtat de tracte i augmenten el nivell d'inseguretat de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. Els problemes més greus, però, afecten la fase d'implementació (31,1 sobre 100), és a dir, a l'etapa en què les mesures fixades en el marc jurídic i desenvolupades en els documents executius són posades en marxa. 

Ceuta i Melilla: de l'asil en frontera a les fronteres de l'asil?

L'informe també examina les dinàmiques i els problemes de l'accés a la protecció internacional a Ceuta (Tarajal) i Melilla (Beni-Enzar), i posa de manifest el baix nombre de sol·licituds d'asil rebudes en aquests dos llocs fronterers. L'estudi al·ludeix a dues possibles causes: les pràctiques discriminatòries dutes a terme per les institucions de frontera (que limiten la possibilitat d'accedir a l'asil basant-se el color de la pell); i les devolucions en calent (legalitzades el 2015) de les persones que arriben Ceuta i Melilla de forma irregular acaben negant, de facto, l'accés a el dret d'asil per a les persones migrants d'origen subsaharià. 

Refugiats LGTBI a Espanya

L'informe NIEM 2020 posa en relleu les deficiències que té el sistema d'asil i acollida espanyol a l'hora de tractar amb casos de sol·licitants d'asil i persones refugiades LGTBI. Destaca la manca de formació específica de les persones avaluadores en matèria de diversitat sexe-genèrica i competències interculturals, la manca d'informació respecte al país d'origen i la presència d'estereotips. L'informe exposa que els refugiats LGTBI es veuen exposats a una discriminació que emergeix no només de la seva orientació sexual i/o identitat de gènere, sinó també de la intersecció d'aquests factors amb altres eixos de desigualtat com l'edat, la raça o origen ètnic, o la religió. Aquesta discriminació es fa patent sobretot en l'accés al mercat laboral, l'habitatge i la sanitat, i la pateixen especialment les persones trans, donada la visibilitat de la seva corporeïtat. 

L'informe es completa amb un capítol dedicat a la recent emergència sanitària causada per la COVID-19 i el seu impacte tant en el sistema d'asil espanyol com a la vida dels sol·licitants d'asil i refugiats, i presenta els resultats d'una enquesta sobre les trajectòries residencials dels sol·licitants d'asil a Catalunya. 

Sobre el projecte NIEM

El projecte NIEM, liderat pel CIDOB a Espanya, té com a objectiu millorar la qualitat i l'eficàcia dels processos d'integració dels sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional (SBPI) a 14 estats membres de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria , Itàlia, Letònia, Lituània, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia. Per això, compta amb un sistema de 173 indicadors que avalua, en una escala de 0 a 100, que els sistemes nacionals d'acollida compleixin els principals estàndards europeus i internacionals en els camps de l'asil, de la integració i dels drets humans. Els socis de el projecte inclouen tant institucions acadèmiques com organitzacions no governamentals, liderades per l'Institute of Public Affairs de Polònia. 

>> Accedeix a la publicació Sobre los solicitantes y beneficiarios de protección internacional. Informe Nacional para España, NIEM 2020 aquí 

>> Accedeix a la pàgina web del projecte aquí