Convocatòria d'articles per a joves investigadors/es: Anuari Internacional CIDOB 2026

L’Anuari Internacional CIDOB és una publicació periòdica del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) que, des del 1990, es fa ressò dels principals debats i anàlisis de la política i les relacions internacionals contemporànies, i ofereix reflexions sobre el futur de la política i la societat internacionals.

És en aquest context que CIDOB publica la 6a edició de la Convocatòria d'articles breus de reflexió i anàlisi de les relacions internacionals, adreçada a estudiants, investigadors/es i analistes menors de 30 anys, amb l'objectiu d’identificar i donar veu als joves investigadors/es i acadèmics/ques i fomentar visions renovades de la realitat internacional.

Temàtiques

Els textos presentats per a l'edició 2026 de l'Anuari Internacional CIDOB hauran de centrar-se en algun dels aspectes compresos en els tres eixos temàtics següents:

1. La transformació de l'ordre econòmic global

En les darreres dècades l'economia global s’ha vist impulsada per la globalització, la integració econòmica i el lliure flux del comerç internacional amb els Estats Units al capdavant, en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). No obstant això, aquest ordre mundial està entrant en crisi degut a la creixent competència i rivalitat entre les grans potències, y a la successió de les fragilitats que van quedar al descobert després de la pandèmia de la COVID-19 i de la invasió russa d’Ucraïna. Aquest context econòmic, cada cop més volàtil i imprevisible, està empenyen als actors internacionals a tornar-se més introspectius i contraris a fomentar la interdependència que va alimentar les cadenes globals de valor. Amb l'arribada de nous lideratges polítics, especialment el de Donald Trump a la Casa Blanca, i la intensificació de les guerres comercials, entre rivals però també entre aliats tradicionals, l'OMC es troba en qüestió, les nacions competeixen per construir indústries tecnològiques i amplien cada vegada més la seva llista de béns crítics o estratègics, jugant la carta de les sancions quan aquestes estan al seu abast. Ens trobem, doncs, davant d’un canvi de lògica profund, que abandona la idea de la prosperitat compartida, en pro d’una mentalitat de «suma zero», amb enormes implicacions socials, culturals i geopolítiques. Tot i això, ens hem de preguntar si, efectivament, estem en un moment de transició sense retorn, i de ser així: qui donarà forma a les regles de l'ordre econòmic internacional futur? Els Estats Units, la Xina, la UE o els BRICS? Quin impacte tindrà tot això sobre les institucions financeres multilaterals actuals? Quins són els reptes que obre aquest nou escenari geoeconòmic per a les potències mitjanes o els petits estats? Quin paper hi juga l'economia digital, i les tecnologies com les criptomonedes o el blockchain? Sorgiran alternatives creïbles al dòlar com a moneda de referència internacional? Serà possible vincular millor les agendes econòmiques dels països més i menys desenvolupats, del Nord i del Sud Global? Quins seran els guanyadors i perdedors d'aquest nou ordre econòmic internacional?

2. La geopolítica del canvi climàtic : els impactes globals i locals i mesures efectives per fer-li front

Els efectes de la crisi climàtica són cada cop més palpables i contundents al nostre voltant, amb una normalització de fenòmens extrems que ens interpel·len a una reflexió profunda sobre les opcions al nostre abast, ja siguin en el camp de la mitigació com de l'adaptació de les conseqüències de l'acció humana sobre el planeta, a l'era de l'anomenat Antropocè. Per això, és clau una acurada comprensió de la realitat d'un fenomen complex, multidisciplinari i multinivell, que obliga a accions coordinades i en tots els nivells, des de l’àmbit local al global. Això coincideix amb una fragmentació de la governança climàtica i amb la més que possible retirada d'economies clau dels compromisos climàtics i la imposició de restriccions al comerç de béns essencials per a la transició verda. Des del marc geopolític, les conseqüències de la crisi climàtica ja són palpables i afecten als components de la transició energètica, la pugna pels recursos naturals escassos o crítics, l’emergència de nous escenaris geopolítics ‒com el fons de l’oceà, l’Àrtic o l’espai exterior‒,  o la mateixa gestió dels fluxos forçats de persones, lligats a les crisis humanitàries i de refugiats climàtics. Els efectes mútuament reforçants del clima sobre els conflictes, les crisis alimentàries, la pobresa i la precarització de la salut humana plantegen un escenari de major desigualtat, amb repercussions molt més severes per a uns que per a d’altres, i que posen en perill la supervivència present i futura dels diverses modes de vida, i la biodiversitat que els sustenta. Davant d'aquest escenari, sorgeixen preguntes rellevants com ara: Quins poden ser els guanyadors i els perdedors de la crisi climàtica? Quins àmbits de lluita contra el canvi climàtic es poden veure més afectats per la competència entre les grans potències? Seguirà sent la mitigació l’eix central de les polítiques ambientals, o veurem un increment de les polítiques d'adaptació? Fins a quin punt és realista fomentar les solucions als avenços tecnològics? Com pot afectar la crisi climàtica a la geopolítica internacional? I als actuals conflictes internacionals? Quines són les claus per realitzar una transició energètica justa i inclusiva? Quin paper jugaran els Estats Units, la UE o els BRICS en aquest terreny? Quin espai queda per a la societat civil? I com es manifesten en aquest fenomen el populisme, la polarització política i les guerres culturals?

3. El futur de la guerra

2024 va ser un any especialment violent, el de més conflictes actius des del final de la Segona Guerra Mundial. No obstant, assistim a una diversificació de la naturalesa dels conflictes cap a un component híbrid, que combina operacions militars tradicionals ‒o cinètiques‒ sobre el terreny amb operacions al món virtual, ciberatacs i campanyes de desinformació massiva, encaminades a debilitar les capacitats operatives dels  rivals, i desestabilitzar la societat. Precisament aquest component social de la guerra és cada cop més central, amb atacs sobre civils i nuclis urbans, i una victimització generalitzada dels no combatents. Per la seva naturalesa híbrida, també són conflictes armats sense principi ni final; disputes que es cronifiquen i que ens recorden la fragilitat de la pau a molts altres indrets del planeta, on a més el dret internacional apareix com el gran damnificat com a element essencial de les relacions internacionals i la gestió de crisis humanitàries. En aquest marc i en els inicis de l’aplicació massiva de la Intel·ligència Artificial, la innovació tecnologia sembla està a les portes d’una nova revolució de l’arsenal armamentístic i del propi desplegament de les tropes sobre el terreny. Y, al mateix temps, augmenten les veus que reclamen un rearmament dels estats, amb la retirada dels EEUU de molts compromisos de defensa globals. El discurs de la pau a través d ela prosperitat i la comunitat està sents substituir pel de la seguretat a través de l’autonomia i la defensa. Ens trobem, doncs, davant d'un canvi de paradigma de les relacions internacionals i la Gran Estratègia? Com afectaran els imminents avenços tecnològics al futur dels conflictes armats i quin impacte tindran sobre l'actual hegemonia militar nord-americana? I sobre el comerç d'armes i les aliances militars tradicionals? Quins són els instigadors d'aquesta transformació de la naturalesa de la guerra? I quins són clau per defensar la pau? Quin paper juga al dret internacional aplicat als conflictes armats i com pot prevaldre sobre aquells estats que actuen al marge de la legalitat? Estem encara a temps de promoure la no proliferació nuclear i continuar mantenint la dissuasió davant dels conflictes? Quin marge queda per a la lluita i la promoció de la pau en aquest escenari canviant? Quin paper jugarà el component humà en les guerres del futur, cada cop més automatitzades i tecnificades? I quines són les implicacions ètiques, econòmiques o sociopolítiques d'aquests canvis? Quin paper tenen la memòria històrica i l'educació en la construcció de l'imaginari bèl·lic? De quina manera els productes culturals fomenten una cultura de pau o de guerra? Com podem dissenyar narratives efectives per “guanyar la pau”?

Requisits dels textos presentats

• Els textos han de ser breus, amb claredat expositiva i rigor analític, i focalitzats en algun dels punts esmentats més amunt.
• Aquesta convocatòria s’adreça a joves investigadors/es, que hauran de ser menors de 30 anys d'edat a 10 de maig de 2025.
• Els textos presentats han de tenir una extensió màxima de 1.500 paraules en castellà o català i 1.200 en anglès.
• Tots els articles presentats hauran de ser originals i inèdits.
• Les propostes s'han d'enviar en català, castellà o anglès.
• El text s'haurà d'acompanyar d'un resum breu (abstract, 100 paraules) i una breu nota biogràfica de l'autor/a, que inclogui la data de naixement.
• La peça no ha d'incloure notes al peu ni referències bibliogràfiques que, si són necessàries, s'han d'incloure dins del text com a mencions.

Calendari de recepció, selecció i publicació de textos

• 10 de maig del 2025: Data límit de recepció dels textos.
• 30 de maig del 2025: Comunicació als/a les autors/es del resultat de la selecció.

Presentació dels originals

• Els textos originals s'han de presentar mitjançant correu electrònic enviat a l'adreça anuariointernacional@cidob.org.
• L'assumpte del correu haurà d'incloure el text “Convocatòria d'articles per a joves investigadors: Anuari Internacional CIDOB 2026”.
• Cada autor/a podrà presentar un màxim de dos articles a la convocatòria.

Procés de selecció

• El Consell Editorial de l'Anuari Internacional CIDOB serà l'encarregat de seleccionar tres articles guanyadors, reservant-se el dret a declarar desert el concurs o premiar algun text com a accèssit després del procés d'avaluació dels originals rebuts.
• Tots els autors i les autores rebran un missatge de recepció de l'article i de la notificació del resultat una vegada finalitzat el procés de selecció.

Publicació

• Els 3 articles seleccionats seran publicats a l'Anuari Internacional CIDOB, un cop superat el procés de correcció i edició a càrrec de l'equip editorial de CIDOB.
• Els articles seleccionats es publicaran a l'edició en paper i digital de l'Anuari, i seran disseminats a través del web de CIDOB i dels seus perfils a les xarxes socials.
• En cas de declarar-se algun text com a accèssit, aquest no rebrà remuneració i es publicarà únicament en format digital.

Retribució

• L'autor/a del text seleccionat rebrà una retribució de 250 euros bruts en concepte d'explotació de l'obra.

Informació addicional

• Els textos guanyadors de les tres edicions prèvies es troben disponibles a la web del CIDOB.
• Qualsevol dubte o aclariment es pot transmetre als organitzadors a través del mateix correu de contacte i entrega dels originals, anuariointernacional@cidob.org.

Tractament de dades personals

Les dades personals dels participants seran tractades per a la gestió de la convocatòria i - en el cas dels guanyadors - per a la publicació i difusió pública de les obres. El Responsable del Tractament és el Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB).

Per a obtenir més informació, o per exercir els seus drets d'accés, rectificació, supressió i portabilitat, limitació i / o oposició al tractament, així com obtenir més informació sobre aquests, pot consultar la nostra Política de Privacitat.