Diners a canvi de control

L’essència dels acords amb Turquia (març del 2016) i després amb el Níger, Nigèria, el Senegal, Mali i Etiòpia (juny del 2016) és condicionar l’ajuda al desenvolupament, els acords comercials i una política de liberalització de visats a la cooperació amb la UE en matèria de control migratori. En poques paraules, són una promesa de diners a canvi de control. No és res de nou, de fet. El 2011 la Comissió Europea ja insistia en la necessitat d’un diàleg regional i bilateral entre països d’origen, trànsit i destí. Diferents estats membres, entre ells i de manera pionera Espanya, fa anys que signen acords bilaterals en aquesta mateixa direcció. La diferència és que ara s’estan duent a terme a escala de la UE i que l’intercanvi s’entén no només com a incentiu, sinó també com a manera de penalitzar els que no hi col•laborin” Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB.