Al món àrab se li esgota la paciència, un cop més

“La força del moviment de protestes a Algèria i al Sudan ha tornat a agafar molta gent per sorpresa. De forma natural s’han establert paral•lelismes amb el que va passar a l’hivern de 2010 a 2011 amb el que llavors va denominar-se la primavera àrab: mobilitzacions massives, espontànies i transversals, expectatives de canvi, gran participació de joves i dones i ús de les xarxes socials. Precisament per la forma en què es van frustrar aquelles esperances, al Sudan i sobretot a Algèria es marquen les distàncies amb el que va passar ara fa vuit anys i presenten els seus moviments com quelcom genuí i diferent. El debat de si es tracta d’una continuació o una repetició del que va passar llavors o si és un fenomen nou no és del tot estèril però tampoc ens durà gaire lluny. En canvi, el que hem de fer és entendre perquè tanta gent al món àrab estava frustrada fa vuit anys i ho continua estant ara. I recordar també quins errors es van cometre llavors per ser-ne conscients abans de caure, una altra vegada, als mateixos paranys” Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB.