'United Nothing': el conflicte al Pròxim Orient torna a posar sobre la taula el qüestionat paper de l'ONU
Malgrat que l’ONU compta amb cinc òrgans principals (l’Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social, la Secretaria i la Cort Internacional de Justícia) és el segon el que té un paper més preponderant en l’organització, i és el culpable en moltes ocasions de la inacció per part de la institució. El Consell de Seguretat està format per quinze membres, dels quals deu són rotatoris amb un període de duració de dos anys i cinc tenen un lloc permanent amb dret de veto: els Estats Units, la Xina, Rússia, Regne Unit i França. Rafael Grasa, professor honorari de Relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador sènior del CIDOB, es remunta als inicis de l’ONU per entendre el funcionament del Consell de Seguretat: “La idea era buscar consens i posar-se d’acord. Però amb l'inici de la Guerra Freda el que havia de ser un mecanisme per generar consens va esdevenir en evitar que hi hagi resolucions que no convinguin a algun membre del consell o aliat”.