La 'Digital Services Act': un esforç necessari, però suficient?

L’any 2020 ha estat molt rellevant per a l’agenda digital europea. Només en les últimes dues setmanes de l’any, la UE va aconseguir tirar endavant la nova estratègia de ciberseguretat europea juntament amb la revisió de la Directiva NIS, i l’esperada Digital Services Act (DSA) juntament amb la Digital Markets Act per regular el monopoli dels gegants digitals i afavorir la transparència dins de les plataformes. 

Encara que ambdues iniciatives han estat acollides amb els braços oberts i suposen un punt de partida ferm, hi ha hagut també respostes negatives per part d’associacions pro-privacitat, com Edri o ProtonMail, i d’estats membres que pensen que encara podria haver estat més ambiciosa. D’una banda, tot i la millora en la transparència dels anuncis i dels protocols de retirada del contingut il·legal de les plataformes, la manca de menció al contingut nociu no acaba amb el problema de la ràpida difusió de la desinformació a través d’aquestes plataformes, com critiquen Alemanya i Àustria. De l’altra, i en combinació amb l’anterior, la DSA també tenia l’oportunitat de canviar estructuralment el model d’hiperpersonalització de les plataformes digitals, la qual cosa, a més de ser una aposta per la privacitat, també ajudaria a limitar la concentració de dades en les grans plataformes digitals. 

A més dels desenvolupaments normatius que proposa la DSA, el paquet es tanca en la cerca de la UE de distància estratègica en el conflicte entre els Estats Units i la Xina per controlar les tecnologies digitals i els fluxos de dades. Aquesta tercera via podria tancar-se en la utilització del poder normatiu de la UE i de la seva capacitat d’influenciar la normativa internacional, com va fer amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que és, avui en dia, un gran punt fort de la diplomàcia europea. Encara que als Estats Units s’estigui portant un debat similar sobre la Secció 230 de la Llei de Decència de les Telecomunicacions de 1996, que deixa exempta de responsabilitat a les grans plataformes, els suports bipartits a aquest instrument, que també ha estat utilitzat per la política exterior de país, podrien generar noves tensions entre els EUA i la UE. També s’esperen reaccions des de l’altre costat del continent euroasiàtic, des de la Xina, on també afecta a empreses com TikTok. 

Aquesta sessió online debatrà els continguts i els objectius de la DSA pel que fa a la seva necessitat dins del context de l’economia de dades, la seva funcionalitat i els obstacles per a la seva implementació, les seves limitacions, la capacitat de transcendir les fronteres europees i les conseqüències geopolítiques dins del marc de l’autonomia estratègica digital de la Unió Europea. 

>> L’acte es retransmetrà en directe al canal de Youtube de CIDOB.

Participants:

• Joan Batlle, Responsable de tecnologia i drets digitals, Ajuntament de Barcelona
• Marta Becerra, Directora, aDigital
• Carme Colomina, Investigadora principal, CIDOB
• Andrea G. Rodríguez, Investigadora, CIDOB
• Lorena Sánchez Chamorro, Jurista i politòloga, Interferencias