Diàlegs de Política Exterior “Reactivació i finançament de l’Agenda 2030 a l’Amèrica Llatina en l’escenari post-pandèmia”

Aquest diàleg s’estructura en dues sessions complementàries: en la primera part, s’abordarà quina és la dimensió de les necessitats de finançament de la regió en el context de la recuperació i quin és el rol que hi poden jugar les institucions regionals de desenvolupament. En la segona part, s’analitzarà el paper de la Cooperació internacional als Països de Renda Mitjana i com Espanya i la UE poden contribuir al finançament de l’Agenda 2030 per impulsar un desenvolupament més equitatiu i sostenible.

Localització:

Sessió online amb invitació via Teams

Organitzat per:

CIDOB amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

Les repercussions socials i econòmiques causades per la pandèmia de la Covid-19 a l’Amèrica Llatina han suposat una revisió de les prioritats de l’Agenda 2030. Després del gran repte humanitari de frenar al virus i aconseguir la major immunitat possible en un curt termini de temps, ve el repte de la reactivació i de com aconseguir els recursos necessaris per a una recuperació transformadora que aposti pel desenvolupament sostenible. La vulnerabilitat que ha mostrat la regió davant la Covid-19 ha donat major rellevància al debat sobre la Cooperació amb els Països de Renda Mitjana i al paradigma sobre el Desenvolupament en transició desenvolupat per l’OCDE, la CEPAL i el Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina (CAF) a l’informe “Perspectivas económicas de América Latina 2019. Desarrollo en transición”, publicat pel Centre de Desenvolupament de l’OCDE abans de la pandèmia. 

La majoria de països de l’Amèrica Llatina venien d’un període de baix creixement i augment del dèficit públic amb anterioritat a la pandèmia. En l’onzè Informe Especial de la CEPAL sobre l’evolució i els efectes de la pandèmia de la Covid-19 a l’Amèrica Llatina i el Carib de juliol de 2021, s’hi constatava que, tot i que s’espera un rebrot de l’economia, les repercussions socials de la pandèmia no es revertiran i, fins i tot, poden aguditzar-se, incrementant la desigualtat estructural a la regió. 

Avui, l’Amèrica Llatina i el Carib és la regió més endeutada del món en desenvolupament amb el major pes del deute extern al PIB (56,3%). Això pot hipotecar el seu futur i impedir una ràpida recuperació. Una recuperació transformadora requereix de taxes d’inversió molt més altes que les anteriors a la pandèmia, però en l’actualitat l’accés al crèdit és insuficient per a les necessitats de la regió. Resulta fonamental plantejar una acció multilateral que permeti a la regió accedir a fons internacionals per finançar les polítiques de transformació econòmica i social necessàries per assolir els ODS. Els bancs regionals són un instrument fonamental per dissenyar accions a mida de les necessitats de la regió i la Unió Europea i els països membres poden contribuir-hi mitjançant el cofinançament d’iniciatives regionals. 

Aquest diàleg s’estructura en dues sessions complementàries: en la primera part, s’abordarà quina és la dimensió de les necessitats de finançament de la regió en el context de la recuperació i quin és el rol que hi poden jugar les institucions regionals de desenvolupament. En la segona part, s’analitzarà el paper de la Cooperació internacional als Països de Renda Mitjana i com Espanya i la UE poden contribuir al finançament de l’Agenda 2030 per impulsar un desenvolupament més equitatiu i sostenible. Les sessions consistiran en presentacions curtes i debat amb el públic assistent. L’assistència és per invitació, seguint les regles de Chatham House. Les principals conclusions es recolliran a un informe final.