L’hegemonia xinesa en el futur sense CO2

El desenvolupament de la mobilitat elèctrica i, en general, de la transició energètica, desplega un horitzó en què la Xina, pel seu control en l’extracció i processament de matèries primeres, s’enfila a una hegemonia per imposar que al mercat li siguin dependents tant els EUA com la UE que, d’altra banda, malden per construir un altre relat geoeconòmic. Davant d’això, com assenyala Víctor Burguete, investigador de geopolítica global del CIDOB, “la UE ha d’identificar on té les més grans dependències i com reduir-les, ja sigui augmentant la capacitat d’extracció d’aquests materials crítics, o bé impulsant una estratègia global comercial envers Àsia, Àfrica o l’Amèrica Llatina, on hi ha territoris amb grans recursos”. Tanmateix, “per a la UE el més important hauria de ser accelerar la política industrial associada a la transició energètica, veure on pot competir millor, com pot ser l’hidrogen, i, molt important, sent competitiu en preu, per no caure en el proteccionisme”, afirma Burguete. En aquest sentit, demana a la UE que sigui més eficient a l’hora de patentar les fites que hagi assolit en R+D.