I ara què, Emmanuel Macron?

Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, analitza la reelecció d’Emmanuel Macron com a president de França: “La victòria d’Emmanuel Macron és clara, però feble. El triomf de la seva reelecció va de bracet amb el millor resultat en la història de l’extrema dreta. La fractura social i ideològica està ben arrelada a França. Una fractura que el mateix Macron, amb l’altivesa del monarca republicà, ha contribuït a reforçar. Com en el 2017, l’statu quo torna a respirar tranquil, malgrat que a cada elecció ha anat apujant el volum del descontentament social i la distància amb la política tradicional. És part de l’autoengany que ens ha portat fins aquí. Macron és, alhora, la causa i la víctima d’un sistema presidencialista, vertical i totpoderós, fet a mida de les aspiracions polítiques del general De Gaulle, però totalment allunyat de la concepció de la política que avui dia té una part, cada cop més gran, de l’electorat. El sistema de la V República està esgotat. Els dos partits que el van estructurar políticament durant 60 anys agonitzen. I cada cop que França o la Unió Europea han donat per conjurada l’amenaça de l’extrema dreta, el temps i les urnes els han desmentit”.

Àudio